
Alopècia androgènica
També anomenada CALVÍCIE MASCULINA
Pèrdua de cabell important per causa hormonal. El responsable són els andrògens o hormones masculines.
Es presenta en la persona adulta, amb màxima incidència a partir dels 30 anys.
Hi ha una degradació dels fol·licles pilosos, degut a un augment de les hormones masculines: testosterona, androstendiona i, en el cas dels homes la dihidrotestosterona o DHT. Surt menys cabell i el que surt és més fràgil.
Causa: sol haver-hi un factor genètic, tot i que en el cas femení no sempre hi ha antecedents familiars.
El patró masculí i femení varien una mica.
ALOPÈCIA ANDROGÈNICA MASCULINA (MAGA). Molt freqüent. Acostuma a iniciar-se amb la visualització de “entrades” a la part frontal, o bé una disminució de cabell a nivell de coroneta en altres casos. La zona occipital se sol conservar

ALOPÈCIA ANDROGENÈTICA FEMENINA (FAGA). Es va evidenciant una pèrdua de la densitat i aparició de zones clarejades, sobretot a la part superior central del cap i fins la coroneta. És menys freqüent i s’acostuma a agreujar a la menopausa.
ALOPÈCIA FRONTAL FIBROSANT (AFF). Es traca d'una alopècia cicatricial que apareix principalment en dones després de la menopausa, però cada vegada és més freqüent en dones pre-menopàusiques i també pot passa en homes.
TRACTAMENT
Quant abans millor. Evitarem que la progressió sigui ràpida i frenarem la caiguda.
A les primeres fases les mesures han d’anar a estimular els fol·licles pilosos.
És molt important estudiar al pacient per tal de saber davant de quin tipus d’alopècia estem, edat i sexe del pacient, per poder instaurar el tractament més indicat.
Els tractaments poden ser sistèmics (medicació via oral), tòpics (locions), intra-lesionals (Dutasterida)*, (mesoteràpia capil·lar)* o PRP (plasma ric amb plaquetes)*
El trasplantament capilar és molt efectiu en homes que siguin bons donants, és a dir, que tinguin el cabell de les zones no afectades amb una bona densitat. Les persones trasplantades també necessiten efectuar algunes sessions de PRP auals per enfortir el cabell i mantenir-lo en òptimes condicions, sobretot els 2 anys posteriors. Si el pacient tenía encara cabell propi és important que segueixi tractant-se com si no s'hagués trasplantat, per preservar la caiguda d'aquest.
